La Consulta de Malaltia Renal Crònica de Son Llàtzer impulsa la diàlisi domiciliària

La diabetis i la hipertensió són l’origen de més del cinquanta per cent dels casos  de malaltia renal crònica, seguides per altres causes com ara la insuficiència cardíaca, la cardiopatia isquèmica, l’herència genètica i les patologies autoimmunes. Atès que la malaltia renals afecta el deu per cent de la població mundial (contant tos els casos de afectació, des del més lleu al més greu), s’estan començant a aplicar estratègies per tractar-la, entre les quals comptar amb consultes d’infermeria específiques, com en el cas de l’Hospital Son Llàtzer.

La Consulta de Malaltia Renal Crònica acompanya els pacients en la presa de decisions sobre el tractament substitutiu renal d’acord amb els seus valors i l’estil de vida, tot i que, en un primer moment, el que cerca es detectar pacients que, ateses les seves característiques, puguin rebre un transplantament, tant de donant viu com de cadàver.

Si això no és possible i es requereix diàlisi, un dels seus objectius és, en els casos dels pacients que compleixen els requisits per ser-ne candidats, aconsellar-los que triïn la diàlisi peritoneal o domiciliària. Actualment, Son Llàtzer té setanta pacients que reben el tractament d’hemodiàlisi convencional a l’Hospital i set als quals fan diàlisi peritoneal al seu domicili. S’espera que en el termini de cinc anys el trenta per cent dels pacients rebin el tractament de diàlisi peritoneal a casa seva.

Quan el metge diagnostica una insuficiència renal crònica terminal significa que els ronyons no compleixen la funció de depurar les substàncies tòxiques de la sang, per la qual cosa es recomana, en primer lloc, un transplantament i desprès la diàlisi, en alguns casos l’hemodiàlisi (a l’Hospital, en tractament ambulatori) i en uns altres la diàlisi peritoneal domiciliària.

“Sempre que sigui possible s’aconsella la diàlisi domiciliària, perquè el que volem aconseguir és un model de pacient crònic autònom, independent i amb una vida familiar normal i que no tengui la necessitat de faltar del seu lloc de feina”, explica Joan Buades Fuster, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Son Llàtzer, que afegeix que aquesta tècnica ofereix molt bons resultats de supervivència, una gran qualitat de vida i poques contraindicacions.

Pel que fa al consum de recursos sanitaris, aquesta tècnica és limitada i el cost és un 55 % inferior al de l’hemodiàlisi hospitalària, que requereix un espai i un important consum de recursos humans.

La Consulta de Malaltia Renal Crònica de Son Llàtzer, les responsables de la qual són Aroa Fernández i Catalina Amengual, és de les primeres de tot l’estat que té el certificat de la norma ISO 9001:2008.

La seva tasca és acompanyar els pacients i la seva família en el procés clínic, mitjançant eines de suport que els permetin conèixer millor la malaltia i a ajudar-los a decidir entre les opcions de tractament renal substitutiu més adient al seu estil de vida. Ambdues expliquen que en la fase inicial cerquen retardar la diàlisi tant com sigui possible amb mesures de prevenció, com ara la dieta i altres pautes de vida saludable, la medicació, etc.

En aquest procés, els pacients comptem també amb el suport de l’Alcer, l’associació per a la lluita contra les malalties del ronyó, que a través d’un conveni de col·laboració amb Son Llàtzer els ofereix suport psicològic, els consells d’una nutricionista i l’ajuda de una treballadora social.

“La nostra tasca educativa”, afirmen Aroa Fernández i Catalina Amengual, “inclou visites a les unitats d’ hemodiàlisi i diàlisi peritoneal, reunions amb grups de pacients i xerrades amb el que anomenem un “pacient mentor”, la experiència del qual els serveix per entendre la malaltia i com afrontar-la”. Tot i que l’Hospital Son Llàtzer no és un centre on es facin trasplantaments, les responsables de la Consulta també segueixen aquest procés amb els pacients fins al moment de l’operació.

A causa de la malaltia renal crònica avançada, quaranta-sis mil usuaris de la sanitat pública espanyola (el 0,1 % de la població) consumeixen el 2,5 % de la despesa sanitària. I aquesta proporció s’incrementarà perquè la prevalença de la patologia augmenta progressivament amb l’envelliment de la població.