Pacients operats de pròtesi de genoll han participat en un nou programa de telerehabilitació
Les proves amb pacients es varen iniciar de manera experimental fa un any i mig i, des de llavors ençà, n’hi han participat seixantavuit. Es tracta de persones a les quals se’ls ha implantat una pròtesi de genoll i se’ls ha donat l’opció de continuar la rehabilitació a casa seva. Cada metge rehabilitador és qui decideix el criteri d’inclusió dels pacients en aquest programa, en el qual participen de manera voluntària.
Abans de començar la rehabilitació a casa seva, un fisioterapeuta programa a l’hospital els exercicis que corresponen a cada pacient i els explica el funcionament del sistema de telerehabilitació. Els que s’acullen al programa reben l’equipament necessari per seguir el tractament, que inclou un ordinador portàtil amb pantalla tàctil, dos sensors biomèdics amb tecnologia sense fils per capturar els moviments del pacient, l’utillatge necessari per fer els exercicis i una connexió per enviar els resultats per Internet al personal de Son Llàtzer.
Una vegada a casa, el pacient es col·loca en una cama els sensors, que van connectats a l’ordinador, en la pantalla del qual una figura simula els moviments que el pacient fa i li indica si està fent correctament els exercicis de rehabilitació prescrits. Aquesta interacció permet al pacient corregir els moviments de rehabilitació mentre els fa i adequar-los al programa. Posteriorment, gràcies al registre de les dades, el fisioterapeuta analitza els resultats dels exercicis, de manera que pot adaptar-ne la complexitat i el ritme a l’evolució del pacient. Així mateix, quan el pacient fa una visita de control, el metge en valora la millora clínica i decideix el nou tractament que caldrà seguir.
Per acollir-se a aquest tipus de rehabilitació, els pacients no requereixen coneixements d’informàtica: la telerehabilitació utilitza un sistema fàcil d’entendre, interactiu i amb mecanismes de retroalimentació (feed-back) que faciliten l’ús, el seguiment i l’adherència al tractament.
Alguns dels avantatges d’aquest sistema són que estalvia temps i desplaçaments als pacients, que poden fer els exercicis quan els va millor i que en poden fer més d’una vegada al dia, segons explica Maria Àngels Farreny, cap de la Unitat de Rehabilitació. A banda d’això, el sistema sempre garanteix la supervisió remota de la teràpia a càrrec de l’equip terapèutic que tracta el pacient. A més, es podria aplicar a altres patologies.
El sistema informàtic dissenyat per aplicar aquest programa funciona amb un avatar, que reprodueix a la pantalla els moviments del pacient. D’aquesta manera pot veure si fa l’exercici correctament i, si no, corregir-lo.
Maria Font és una de les pacients que participa en el programa de telerehabilitació. Es mostra molt satisfeta per poder fer els exercicis des de casa: “Abans havia d’esperar que vengués l’ambulància a cercar-me, anar a l’Hospital i tornar-ne, i tot plegat m’ocupava molt de temps. Ara puc fer els exercicis a l’hora que em va millor, i fer-los tantes vegades com vulgui”.
El projecte ha estat cofinançat amb 225.000€ del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, en el marc del pla Avanza.
Un treball en equip
Aquest projecte de telerehabilitació ha estat possible gràcies al treball d’un equip multi- disciplinari format per personal sanitari de la Unitat de Rehabilitació de l’Hospital Son Llàtzer, professionals de la Fundació iBit i de l’Oficina de Tecnologies de la Informació i Comunicacions del Servei de Salut (OTIC), que han comptat amb el suport tecnològic de l’empresa Telefónica.
El programa forma part d’un projecte d’investigació duit a terme pel Servei de Rehabilitaci ó de Son Llàtzer, també en col·laboració amb la Fundació iBit, per al tractament de diferents patologies, com ara el Play for Health, que es fa servir sobretot en pacients neurològics. Aquesta plataforma, que treballa els aspectes físics i cognitius del pacient i utilitza des de puzles a videojocs, permet fer la rehabilitació des de casa, amb l’assessorament dels professionals hospitalaris, o bé al centre mateix.
Els pacients no requereixen coneixements d'informàtica