El laboratori de fecundació in vitro atén les demanes de reproducció assistida de la població

A finals de març de 2007, l’Hospital Son Llàtzer va posar en servei el Laboratori de Fecundació In Vitro, que depèn de la Unitat de Salut Reproductiva i que s’ocupa d’atendre les demandes de reproducció assistida de la població de referència del centre hospitalari. Això va permetre que les parelles amb problemes d’infertilitat es puguessin tractar a Son Llàtzer i no haguessin de ser derivades a Son Dureta o, en alguns casos, a l’Hospital La Fe, de València. D’aleshores ençà s’hi han fet més de sis-cents cicles de fecundació in vitro, més d’un miler d’inseminació artificial de cònjuge i al voltant d’una cinquantena d’inseminacions artificials de donants cada any, amb unes taxes d’embaràs del 40 %, del 18 % i del 25 %, respectivament.

Aquest servei, integrat en l’Àrea de Maternoinfantil, disposa de dues consultes específiques, un laboratori i una sala d’operacions a la zona de les sales de part, a la planta segona. Al capdavant del servei hi ha els ginecòlegs Vicente Ramo, Antònia Roig, Carmen Le-Senne i Martí Mascaró i les biòlogues Paula Sánchez-Cabezudo i Patrícia Muñoz. Així mateix, hi col·laboren metges especialistes en urologia i en anestesiologia i també personal d’infermeria i professionals del Laboratori d’Hormones.

Quan no s’ha pogut aconseguir l’embaràs de manera natural, s’inicia el procés per aconseguir-ho de manera artificial, després de fer els estudis corresponents a la parella. Cal dir que una parella es pot considerar infèrtil quan durant un any ha mantengut relacions sexuals sense protecció i no ha aconseguit cap embaràs. Amb aquest tractament, normalment entre el 80 % i el 85 % de les dones d’aquestes parelles queden embarassades al cap de dotze mesos. I les possibilitats arriben fins al 90 % si s’hi persisteix durant dos anys.

El procés és el següent: s’inicia un tractament per inseminació artificial com a primera alternativa, en què la dona rep un tractament hormonal amb dosis baixes, després del qual se li introdueix líquid seminal processat dins l’úter i s’espera que es fecundi l’òvul. Si després de quatre inseminacions artificials no s’ha aconseguit l’embaràs, aleshores s’opta per la fecundació in vitro.

Aquest altre tractament comença amb la hiperestimulació ovàrica controlada de la dona a fi d’obtenir un nombre adequat d’ovòcits, que s’entreguen al Laboratori de Fecundació In Vitro, on es fecunden pel mitjà convencional o pel sistema de microinjecció espermàtica. Una vegada fecundats, es mantenen en observació dos o tres dies, durant els quals es divideixen. Passat aquest període, se’n seleccionen un màxim de tres embrions i es transfereixen a l’úter.

Les parelles que recorren a la fecundació in vitro ho fan per problemes d’infertilitat; pel que fa als homes, en la majoria dels casos es produeixen per alteracions en la producció de l’esperma; respecte de les dones, les causes poden ser l’obstrucció de les trompes de Fal·lopi, trastorns hormonals i endometriosi.

Segons un estudi de l’any 2007 de la Societat Espanyola de Fertilitat, el 34,7 % dels casos d’infertilitat tenien com a causa factors masculins, el 23,4 % eren deguts a factors femenins, el 25,7 % a causes mixtes i el 10 % a esterilitat d’origen desconegut. L’estudi també assenyala que aproximadament el 80 % dels pacients que segueixen el tractament de fecundació in vitro tenen entre 30 i 40 anys i que el percentatge de dones infèrtils s’incrementa a mesura que es retarda l’edat de la maternitat.

Així mateix, aquesta anàlisi estadística ofereix les taxes d’embaràs de la fecundació in vitro per transferència, que arriba gairebé al 39 %. I les taxes de naixements se situen en el 56 %, el 71 % dels quals correspon a parts únics, el 28,2 % a bessonades i el 0,7 % a parts de trigèmins.

El Laboratori de Fecundació In Vitro de l’Hospital Son Llàtzer també té la funció de banc de semen —tot i que només per als usuaris de la seva àrea de referència—, ja que pot congelar-ne en els casos de pacients oncològics, de criptozoospèrmia en l’ejaculació (nombre molt baix d’espermatozoides) i de biòpsia testicular.

Cal assenyalar que no solament poden accedir a les prestacions del Laboratori de Fecundació in Vitro les parelles heterosexuals, sinó que també ho poden fer dones amb parella femenina o sense parella, utilitzant semen d’un donant. Tot i així, cap dels dos tractaments s’aplica a dones de més de 40 anys.