La salut reproductiva de les dones del Quiché

Les set d’un fred i humit matí a les terres altes de Guatemala. Anam per una costeruda pista de terra enfangada. Una família indígena camina aviat xipollejant descalça entre els bassiots, obrint-se pas entre la boira cap al centre de salut de Lancetillo, a tres hores de camí del seu llogaret. El pare camina davant amb un bebè malalt en braços, embolicat en una tela multicolor; darrere hi van els tres fills, un d’ells amb un terrible i deformat llavi leporí. Una mica més enrere caminen la mare i les tres nines, la més petita a l’esquena de la mare a la manera maia.

És la imatge que resumeix la mala situació de la sanitat a Guatemala, especialment a la regió del Quiché, a on ens hem desplaçat durant tres setmanes un equip de dues comares i tres ginecòlegs per treballar en un projecte de l’ONG local Voluntaris de Mallorca finançat pel Govern de les Illes Balears. Entre els participants hi havia Yolanda González, comare, i Miquel Juan, ginecòleg, tots dos de l’Hospital Son Llàtzer.

L’objectiu del projecte de cooperació és un estudi sobre la situació actual de la salut reproductiva de la dona en una de les àrees més pobres del Quiché, la regió de Joyabaj i Zona Reyna. La immensa majoria de la població d’aquests llocs és indígena, parla llengües maies, té un índex de natalitat molt alt (una mitjana de sis fills per dona), l’índex de pobresa supera el 70 % i les taxes de mortalitat materna i infantil són 40 i 15 vegades superiors a l’espanyola, respectivament.

El 90 % de les dones donen a llum a casa seva ateses per comares tradicionals, familiars o amics, en molt males condicions higièniques i sense material adequat. El temps d’accés a l’hospital és en alguns casos de sis hores amb cotxe, a causa de les grans distàncies. A més, la falta de formació de les comares per detectar els casos de risc alt i la tradicional desconfiança dels indígenes per acudir a l’hospital són les causes principals del fet que massa dones morin durant el part per hemorràgia, infecció o altres patologies.

Durant la nostra estada a Quiché ens dedicàrem també a visitar més de cinc-centes dones a la consulta, col·laboràrem amb personal dels hospitals de Joyabaj i Uspantán fent-hi cesàries i intervencions ginecològiques, impartírem sis tallers pràctics a tres-centes cinquanta comares per a l’assistència dels embarassos, dels parts i dels nounats, oferírem seminaris de formació a metges sobre ecografies obstetricoginecològiques i també tallers d’educació sexual i anticonceptiva per als adolescents de les escoles de la regió. Cal destacar que a Guatemala el 20 % dels embarassos es presenta en al·lotes d’11 a 18 anys i que només el 10 % de la població segueix algun tipus de planificació familiar.

De les nombroses anècdotes satisfactòries que visquérem durant la nostra tasca de cooperació, sens dubte en destaca la d’una adolescent de quinze anys que va arribar al servei d’urgències de l’hospital comarcal perquè, segons els acompanyants, tenia molta tremolor i havia perdut els sentits. L’al·lota estava inadvertidament embarassada de vuit mesos i presentava una eclàmpsia, una de les patologies més greus de la gestació i amb un alt índex de mortalitat. Li vàrem fer urgentment una cesària, i avui la mare i el bebè estan bé.

Un dels projectes futurs de Voluntaris de Mallorca és actuar a les regions més desafavorides i llunyanes dels centres hospitalaris del Quiché, com ara Zona Reyna. S’hi continuarà amb la tasca de formació de comares perquè s’integrin progressivament als centres de salut i es dotarà aquests amb material bàsic per a l’atenció dels embarassos i dels parts en condicions més bones.

Miquel Juan, ginecòleg